No és fins al 1034 que apareixen junts els noms de Sant Andreu, patró de la parròquia, i Palomar. La riquesa principal del poble era l'agricultura de regadiu, gràcies a l'aigua que, des del segle X, li arribava del Rec Comtal, en el seu camí entre Montcada i Barcelona. Al llarg dels anys la urbanització s'anà extenent en petits carrers a l'entorn del carrer Gran, eix principal i antiga via romana.
A finals del segle XIX i principis del XX, en l'època de la industrialització, ja es troben a Sant Andreu empreses importants i que requerien grans superfícies que impossibilitaven la seva localització al nucli central barceloní: Fabra i Coats, La Maquinista, Fabricació Nacional de Colorants... així com una bona quantitat de petites empreses i tallers. El dinamisme econòmic del barri ha anat acompanyat, des de sempre, d'una important activitat sociocultural que avui es manté amb força. En els propers anys el barri viurà grans transformacions, ja iniciades. L'ordenació de l'entorn de l'estació de l'AVE crearà extensos espais residencials i terciaris a banda i banda del traçat ferroviari, i permetrà connectar barris i districtes separats pel tren durant dècades, mitjançant el gran parc linial de 3,5 km que constituïrà el nou eix vertebrador de tota la zona. D'altra banda, la recuperació per a la ciutat de les antigues casernes de Sant Andreu, al passeig de Torres i Bages, comportarà el desenvolupament d'un nou conjunt residencial d'uns 2.000 habitatges, un 40% dels quals seran de protecció o dotacionals, així com nombrosos equipaments locals i ciutadans
