30/06/2017
La concentració que es va convocar el dimecres en suport a La Ingovernable, pel motiu del desallotjament que va tindre lloc el passat 27 de juny, no va eixir com a totes ens haguera agradat. Diversos furgons de la Policia Nacional s'aproparen a les intermediacions de l'aulari de Psicologia, ja custodiat i ple d'agents des del dimarts, i algunes de les persones que van acudir van ser identificades. Això va ser intimidatori i va suposar que moltes de les assistents decidiren allunyar-se. Davant la fustigació i l'absurd assetjament dels cossos de la policia, l'Assemblea va decidir canviar l'emplaçament de la concentració a l'edifici del Rectorat, des d'on, finalment, es va penjar una pancarta.
Ens sembla prou patètic un desplegament policial d'eixa magnitud, encara que ens fa reafirmar (encara més, si cap) el nostre rebuig cap a tot el que representa la Universitat i l'Estat. Sembla que tampoc els agrada que ens manifestem, volen silenciar-nos com siga. Tampoc anem a dedicar-les més paraules, elles assoles es deixen en evidència amb cada acció repressiva que tiren endavant.
Us deixem el comunicat que es va fer per a totes les que ahir no poguereu llegir-lo.
Força i salut,
seguim i seguirem Ingovernables !
__________________________________________________________________
Com assemblea l'experiència d'aquesta vivència ens deixa un sabor una mica agredolç. Som conscients de que els -no arriba a- dos mesos que han passat des que es va fer oficial l'okupació de l'espai no han estat suficients per a fer d'aquest un projecte sòlid, consolidat i integrat en les dinàmiques de l'activisme social de la ciutat. El recorregut que hem tingut ha estat ple de dificultats i obstacles que, potser foren inherents a la idiosincràsia de l'edifici, a què és propietat de la Universitat i a què, ara més que mai, s'ha volgut configurar com a símbol de força. La impunitat amb la qual juga la Universitat a l'hora d'abandonar un immoble d'eixes dimensions a la seua sort, tancar-lo i retancar-lo, perquè ningú poguera gaudir de les seues estances i de les seues possibilitats; simbolitza el seu poder i la seua voluntat a favor de les elits de les que formen part. Per a ells, tot el que puga qüestionar un mínim la seua gestió i la seua jerarquia, suposa una amenaça. Una amenaça que, en este cas (i una vegada més), tant l'estat, com la universitat, han emprat per a recalcar la supremacia que té la propietat privada en este suposat "Estat de dret". Com que no s'ha fet públic el famós informe dels danys estructurals, trobem que l'aferrissada defensa de la propietat ha estat el fonament que ha arrasat amb totes les hores de treball autogestionat, l'organització horitzontal, les iniciatives per afavorir un pensament crític, l'ús d'un espai de cultura dissident, les xarxes de suport mutu i tots els propòsits que es volien desenvolupar a llarg termini.
No obstant, no volem semblar per a res derrotistes. També som conscients de que els seus atacs sempre ens acaben fent més fortes. La nostra desobediència ha engegat la seua reacció i la seua por a perdre els privilegis és el combustible que ens diu que cap acció ha estat en va. No som víctimes d'un desallotjament, som un esperit viu i rebel que es veu capaç de travessar qualsevol valla, tàpia, cos policial o símbol de força que ens imposen. Tenim els ànims, les ganes i el convenciment molt amunt, i és igual per això que hem volgut apuntar cap al cel. De moment, el capítol del CSO La ingovernable s'ha tancat, però som el fruit d'allò que hem fet, i la col·lectivitat i el suport mutu continuen el camí per encetar nous somnis i nous espais de vida. Els passats viscuts faran el present perquè, mentre lluitem per la llibertat, serem sempre lliures.
Des de l’Assemblea de La Ingovernable declarem que no ens aturaran. Que davant la crueltat de la maquinària repressora que tracta de minar les nostres forces, aïllar-nos i maltractar-nos fins a l’esgotament, nosaltres triem col·lectivitzar, unir forces i no fer mai un pas enrere. La Ingovernable no és tan sols un edifici, sinó el somni que l’envolta. Un somni construït per deconstruïr, per passar a l’acció, per alliberar-nos i alliberar els espais que sempre foren nostres, un somni de noves formes de fer. No ens llevaran aquest somni d’autogestió, de solidaritat, la més forta ferramenta contra tota autoritat repressora; per què el somni ja ens ha unit, per què el somni ja està viu.
INGOVERNABLES...
Per prendre el control de les nostres vides
Per l’horitzontalitat
Per la força col·lectiva
Per l’autogestió
Per la llibertat
Per l’ANARQUIA
