Prop d'on s'aixeca avui la vila de Llançà, s'emplaçava l'antiga ciutat de Deciana, fundada l'any 218 aC, propera a la via romana que en el Rosselló es bifurcava i travessava els Pirineus pels ports muntanyosos de la Massana i el Portús. Després de la destrucció d'Empúries, a les mans de Hasting i els seus normands, l'any 862, els habitants de les costes de l'Empordà, per por de les incursions dels
pirates sarraïns, es desplacen de la costa cap a l'interior, i així la vila de Llançà va ser aixecada prop del mar, però quasi totalment amagada. En els pergamins del segle X de Sant Pere de Roda, s'anomena com Vall Lanciana o Vall Lanciani, que recorda el vell nom de Deciana, del qual es creu que va derivar l'actual Llançà. A la primavera de 1344, Ramon Berenguer, segon comte d'Empúries de la segona dinastia, es va revoltar contra el rei d'Aragó, Pere IV. El comte va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que defensaven el monarca. Inesperadament, Pere IV es va presentar a Figueres i va processar el comte d'Empúries, atorgant-li finalment el perdó gràcies als precs familiars. En 1659, amb la Pau dels Pirineus, els francesos reclamen Llançà, i pretenen posar la frontera al cap de Creus, però més t**d es va situar al cap de Cervera. En 1692 es va construir la capella del Port. A mitjan segle XVIII, sota l'advocació de Sant Vicenç, es va construir l'actual temple parroquial sobre les restes d'una vella església romànica que des de l'any 974 pertanyia a la jurisdicció de l'abat de Sant Pere de Roda. Entre els anys 1718 i 1720 es va desenvolupar l'economia amb l'explotació del vi i de l'oli. En 1787 es parla d'un miler d'habitants al municipi. En 1793, quan els francesos van voler agafar Roses, van ser vençuts a Llançà. Com a record de tot aquest passat històric, només queda l'església parroquial barroca del XVIII i la torre romànica del XIII o XIV. Aquests dos monuments estan situats a la Plaça Major de Llançà i són dignes de protegir. L'església i la torre són dos monuments característics del paisatge urbà de Llançà, i s'albiren des de qualsevol part de la perifèria de la vila. En 1870 es va plantar l'Arbre de la Llibertat per expressar el sentit democràtic de la població. El casc antic es va organitzar entorn de l'església parroquial i estava delimitat per tres carrers: Dins la Vila, Major i Església. Al port de Llançà hi havia cases velles de pescadors que han estat reformades. Actualment, aquest s'ha convertit en un centre turístic i residencial. En els anys 60 el turisme va significar un creixement urbà i demogràfic que va provocar la dinamització i la transformació del municipi. La gent de l'època va començar a dedicar-se a oficis nous, més atractius i rendibles: comerciants, cambrers, constructors ...
+INFO:http://ca.wikipedia.org/wiki/Llan%C3%A7%C3%A0
AJUNTAMENT:
http://www.llanca.net/
